Medi Natural: Què en sabem sobre com s'apren ciència?

"Siempre nunca igual" "Nunca siempre diferente"

Hem de tenir present en tot moment que la ciència va canviant, es va modificant. Tot comença amb un pensament, amb una primera idea base, i a partir d'aquí tot es va modificant, complementant amb noves aportacions.

 Tal com ens explica a la lectura "Aprendre Ciències, de Neus Sanmartí", tota teoria és sempre provisional i, una de nova inclou molts aspectes de les anteriors, a les quals succeeix.

Per què ensenyar ciències?

A partir de les lectures i la magistral sobre “Que en sabem sobre com s’aprèn ciències”, podem arribar a diferents conclusions de la rellevància que té la  ciència i la forma com arriba aquesta idea als més petits.

No hi ha una concepció única i tancada sobre com s’aprenen les ciències, cada professor a partir de la seva metodologia i forma de treballar a l’aula reflecteix la seva pròpia concepció sobre les ciències i d’aquesta manera ho transmet als seus alumnes. És important que el professor impulsi als seus alumnes a la construcció de nous coneixements i a connectar el món amb els seus pensaments, sempre motivant l’interès per la curiositat, el voler saber més i vinculant-lo en tot moment amb la pròpia experiència.

La ciència forma part de la cultura de la humanitat. Les ciències es preocupen en comprendre el món natural i els canvis que es van produint, en relació amb els coneixements que es construeixen i les decisions que es prenen sobre com actuar en cada moment. Ens hem de qüestionar preguntes, obtenir conceptes i respostes recolzant-nos en models i teories i així obtenir noves preguntes i generar el desig de voler saber més i seguir evolucionant.

Hi ha tres factors fonamentals que condicionen aquest aprenentatge:

1.      Aprendre a emocinar-se d’una determinada manera.

2.      Aprendre a mirar el món amb nous ulls.

3.      Aprendre a imaginar, a representar allò que imaginem amb els diferents llenguatges, i a avaluar.

"El viejo paradigma se basa en la creencia cartesiana de la certitud del

conocimiento científico. En el nuevo paradigma se admite que todos los

conceptos y teorías científicas son limitados y aproximados; la ciencia nunca

puede facilitar una comprensión completa y definitiva."

                                                                                                            Fritjof Capra

 

Medi Social:La mirada cap a un món global, una societat en xarxa

La mirada cap a un món global, una societat en xarxa

 

He triat aquesta imatge ja que m’ha cridat bastant l’atenció, pot ser una imatge amb diversos significats segons el punt de vista de cadascú,  per això tan enriquidora ,perquè deixa pas a la imaginació individual i que cadascú interpreti el món,  i en aquest cas com es veu reflectit en la imatge a partir de les seves pròpies vivències i experiència, a partir de la seva pròpia perspectiva. En primer lloc el món, en la imatge, el sostenen unes mans. Té una aparença de massa fluida i similar, representant un conjunt o teixit ja que tot està interrelacionat dintre d’aquest. Les nostres societats estan sotmeses a profundes transformacions que donen pas a un nou ordre social i cultural i això comporta uns grans canvis en  la societat.

La nostra societat es manté a través de xarxes socials, aquest fet fa que la gent pugui tenir un gran contacte amb gent d’altres països i fa que es tingui una relació social diferent a la que hi ha hagut fins aleshores. Les tecnologies i la xarxa formen part de la nostra vida, però també els problemes són globals i tal com planteja Edgar Morin tot té una relació entre passat, present i futur, per tant el que vull transmetre amb aquesta imatge es que hem de tenir una visió amplia y global de la societat, les mans de la imatge representen el conjunt, la importància d’actuar com unes soles mans, com un grup per poder solucionar els problemes i avançar.

Vivim en un món complex, on tot està teixit junt, on tot està relacionat.

Medi Natural: Perquè cuidem un Insecte Pal?

En primer lloc el fet d’haver de cuidar un insecte pal ens va sorprendre bastant a tot el grup i alhora cridar l’atenció. No teníem coneixement sobre aquest insecte però des de el primer moment ens ha agradat molt l’idea  de descobrir com havíem de cuidar i cobrir les necessitat de “l’insecte pal” per tal de mantenir-ho viu tot un quadrimestre.

El fet de tenir un ésser viu compartir i fer-nos càrrec per tal d’estudiar-lo ens ha resultat molt motivador i ens ha fet percebre la dinàmica de classe molt més interessant. Alhora, al haver de tenir cua d’aquest insecte ens obliga a responsabilitzar-nos i treballar en grup per compartir les vivències i experiències personals.

També  és una manera d’ apropar-nos una mica més al medi que ens envolta, voler descobrir-ho, respectar-ho i tenir cura. Entendre alhora que la vida dels ésser vius està en constant relació amb el medi que els envolta i si es canvien les condicions pot afectar la seva vida, per tant està sent tot un repte descobrir les necessitats de l’insecte, els seus aliments, el seu habitat... i tot allò que necessiten per sobreviure.

També penso que s’ha triat aquest insecte ja que té una aparença simple però amaga moltes coses per descobrir, a més a més té una durada bastant llarga de vida (un any aproximadament), i per tant podem observar i analitzar els diferents estats o etapes per les que passa.

Penso que es una manera molt propera d’entendre tots aquells aprenentatges teòrics, posar-los a la pràctica i descobrir-los a partir de les nostres pròpies vivències i la nostra pròpia realitat