martes, 22 de noviembre de 2011

L’escola Bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?

Fa falta preguntar-                                          
L’escola Bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?
                                                 Rosa M.Tarín

 


Cal preguntar-nos on volem viure?
A quin ciutadà volem educar?
Observem per uns instants l'última fotografia i reflexionem. Realment això es divertir-se?... estimar, respectar, produir?
Avui, precisament ,quan ens dirigíem al auditori per assistir a la conferència sobre l’Educació per la Sostenibilitat, aquesta ha estat la realitat amb la que ens hem trobat. Aquesta era la nostra Universitat a l’endemà de la “Festa Major de la UAB”.
Deixant de banda aquesta pèssima imatge que tots hem viscut en primera persona, ens hem centrat en la conferència.  Començarem amb la definició que ens han donat d’Educació per la sostenibilitat, per poder situar-nos en el tema:
“L’educació per la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible”.
Penso que la Rosa Maria Tarín ens ha volgut conscienciar, com a futures mestres i educadores, de la importància i necessitat de treballar, moure’ns i actuar per fomentar una educació sostenible en l’escola. És important començar per conscienciar als més petits perquè creixin amb aquesta idea de respectar i cuidar tot el nostre entorn, i crear en ells uns aprenentatges significatius el més aviat possible perquè els incorporin i mantinguin durant el seu desenvolupament. Alhora gràcies a la proximitat que tenim amb les famílies, durant aquesta etapa, podem apropar-nos més i conscienciar-les també a elles. Però és molt important que en tot moment recordem que nosaltres som un model a seguir per als infants i per tant seguiran els nostres passos i fets. Molts cops hi ha una forta contradicció , tal com hem vist anteriorment en al fotografia, entre el que pensem i fem (saber fer, saber ser i saber estar), per tant hem d’actuar tal com volem transmetre els nens, perquè som el seu millor exemple. 
És important respectar la diversitat que ens envolta, i ensenyar als infants que fins i tot les nostres diferències són positives per enriquir-nos i créixer com a persones ja que tots som diferents, tots arribem a unes formes de raonament, de llenguatge diferents a partir de les experiències i vivències pròpies, i és gràcies a aquestes que ens enriquim uns dels altres. S’ha de buscar un espai d’interacció, un espai de benestar físic, emocional i cognitiu de qualitat, per tant hem de tenir present que tothom té el mateix dret a l’espai que l’envolta i no podem maltractar-lo.
Com a educadores hem de transmetre els grans espais de recerca que podem trobar en l’entorna natural, a partir d’activitats d’experimentació, de jocs exploratoris, perquè els infants puguin descobrir les grans riqueses que ens pot oferir el nostre entorn i que comprenguin tot el que passa al seu voltant. Han de tenir present que s’ha de cuidar perquè també viuen altres animalets, insectes i éssers vius que tenen dret a que no destrueixin i maltractin el seu hàbitat.
Tota aquesta aventura es pot relacionar amb l’assignatura del medi natural, en especial, amb el fet de cuidar al nostre “Insecte Pal”. Gràcies a tot aquest procés de cuidar l’insecte pal, a tota aquesta vivència compartida, hem pogut apropar-nos a un entorn molt proper que de vegades no ens adonem ni tan sols que existeix. Hem pogut comprovar tots els canvis que experimenta l’insecte pal, de que s’alimenta, les condiciones idònies que necessita, quin és el seu hàbitat adequat, i molts aspectes més que hem descobert apropant-nos al nostre entorn proper per assegurar la seva supervivència. D’aquesta manera hem pogut adonar-nos que sovint veiem tot el que està fora de nosaltres molt llunyà però que realment es poden establir moltes connexions, semblances i adonar-nos que no som tan diferents uns dels altres, si no que tenim moltes coses en comú.
Per finalitzar comentar que durant la conferència hem pogut relacionar molts aspectes tractats a l’assignatura. Per exemple  fer referència al model  socioconstructivista i descobriment per l’aprenentatge de les ciències, i a la lectura “aprendre ciències, de Neus Sanmartí”, en la que ens parla de la necessitat de partir de situacions de l’entorn per aprendre ciències. Allò que els nens i les nenes aprenen els ha de servir per pensar en relació amb situacions properes, de manera que els possibiliti comprendre el món que els envolta i actuar d’una manera fonamentada, conscient i responsable.
L’aprenentatge científic ens ha de portar inevitablement a plantejar-nos actituds de respecte envers el món que ens envolta. Conèixer és estimar, i per tant, comprendre com funciona el món, és un primer pas per canviar maneres de fer, per sentir-se implicats, per fer coherents les nostres accions amb els nostres coneixements.

miércoles, 2 de noviembre de 2011

Medi Social: El conte


El conte
El conte és una eina molt potent vinculada al treball a l’aula en Educació Infantil.
Amb aquests es transmeten valors, cultura, els ajuda a desenvolupar el llenguatge i la comunicació, a desenvolupar el  seu procés cognitiu, a treballar l’atenció, a potenciar els sentis, desenvolupar la imaginació, etc
Fa molts anys, els contes es transmetien de forma oral o amb dibuixos a partir de les pintures, ja la majoria de la gent era analfabeta, però sempre s’ha tingut aquesta necessitat de transmetre històries, coneixements, cançons, fets importants..., d’una manera o altre. Explicar contes s’ha convertit en una eina per introduir als infants a la societat.
El nens  aprenen jugant,  els contes els acosten a aquets mons màgics i fantasiosos i els ajuden a conèixer la realitat. D’aquesta manera, els contes, són un bon recurs per introduir els infants en la realitat social i lingüística de la seva comunitat. També ajuda als infants a connectar molts elements amb la seva pròpia realitat i així entendre millor molts aspectes i fenòmens complexos per a ells. Els nens normalment senten molta empatia amb els personatges dels contes i això els ajuda a posar-se molt ràpid en el lloc d’aquests i entendre moltes coses que expliquen o els hi passa, amb les que se senten identificats.
Si volem narrar un conte adequadament s’han de seguir i complir una sèrie d’aspectes:
·         S’ha d’utilitzar un vocabulari adient, introduir paraules noves sempre que s’entenguin en el context.

·         Un ritme i entonació adequada, per captar l’atenció i interès.

·         Una vocalització clara i entenedora, marcant de forma clara cada una de les paraules. S’ha d’entendre perfectament tot el que es va dient

·         És important gestionar la mirada. S’ha de mirar als infants a mesura que expliques el conte ja que així es crea un vincle més proper, s’endinsen més en el conte i en els personatges.

·         Mostrar expressivitat gestual per donar força aquells conceptes i idees que vols explicar.

·         Respectar els silencis i interrogacions, per incloure empàticament al nen dins de la història, i amb el silenci es pot crear una expectativa o sorpresa davant d’un fet proper. És important també de tant en tant fer participar a partir de preguntes.

·         Podem acompanyar el conte amb música per recrear i augmentar les sensacions, motivar als nens i endinsar-los més dintre del conte. S’ha d’obrir i tancar el conte adequadament. I sobretot crear un clímax adequat durant tota la narració.
Per tant és important que els contes es mantinguin sempre a prop dels nens. Gràcies als contes els nens construeixen molts elements fantàstics que adquireixen vida pròpia per a ells, alliberant el subconscient de frustracions, tensions i pors, estimulant la creativitat i conduint positivament aquestes emocions. El moment del conte, tant a l’escola com en la família, ha de suposar un moment molt especial, un temps per a compartir, per sentir-se importants i únics, tant la persona que ho explica com els oients. Un temps en el que l’entorn real es confon amb el món fantàstic del nen i s’entrega per complet a ell.