L’escola Bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?

Fa falta preguntar-                                          

L’escola Bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?

                                                 Rosa M.Tarín

 

Cal preguntar-nos on volem viure?

A quin ciutadà volem educar?

Observem per uns instants l'última fotografia i reflexionem. Realment això es divertir-se?... estimar, respectar, produir?

Avui, precisament ,quan ens dirigíem al auditori per assistir a la conferència sobre l’Educació per la Sostenibilitat, aquesta ha estat la realitat amb la que ens hem trobat. Aquesta era la nostra Universitat a l’endemà de la “Festa Major de la UAB”.

Deixant de banda aquesta pèssima imatge que tots hem viscut en primera persona, ens hem centrat en la conferència.  Començarem amb la definició que ens han donat d’Educació per la sostenibilitat, per poder situar-nos en el tema:

“L’educació per la sostenibilitat pretén comprometre les persones en la reflexió crítica de les seves accions i dels estils de vida actuals, per tal que siguin més capaces de prendre decisions i d’actuar per un món més sostenible”.

Penso que la Rosa Maria Tarín ens ha volgut conscienciar, com a futures mestres i educadores, de la importància i necessitat de treballar, moure’ns i actuar per fomentar una educació sostenible en l’escola. És important començar per conscienciar als més petits perquè creixin amb aquesta idea de respectar i cuidar tot el nostre entorn, i crear en ells uns aprenentatges significatius el més aviat possible perquè els incorporin i mantinguin durant el seu desenvolupament. Alhora gràcies a la proximitat que tenim amb les famílies, durant aquesta etapa, podem apropar-nos més i conscienciar-les també a elles. Però és molt important que en tot moment recordem que nosaltres som un model a seguir per als infants i per tant seguiran els nostres passos i fets. Molts cops hi ha una forta contradicció , tal com hem vist anteriorment en al fotografia, entre el que pensem i fem (saber fer, saber ser i saber estar), per tant hem d’actuar tal com volem transmetre els nens, perquè som el seu millor exemple. 

És important respectar la diversitat que ens envolta, i ensenyar als infants que fins i tot les nostres diferències són positives per enriquir-nos i créixer com a persones ja que tots som diferents, tots arribem a unes formes de raonament, de llenguatge diferents a partir de les experiències i vivències pròpies, i és gràcies a aquestes que ens enriquim uns dels altres. S’ha de buscar un espai d’interacció, un espai de benestar físic, emocional i cognitiu de qualitat, per tant hem de tenir present que tothom té el mateix dret a l’espai que l’envolta i no podem maltractar-lo.

Com a educadores hem de transmetre els grans espais de recerca que podem trobar en l’entorna natural, a partir d’activitats d’experimentació, de jocs exploratoris, perquè els infants puguin descobrir les grans riqueses que ens pot oferir el nostre entorn i que comprenguin tot el que passa al seu voltant. Han de tenir present que s’ha de cuidar perquè també viuen altres animalets, insectes i éssers vius que tenen dret a que no destrueixin i maltractin el seu hàbitat.

Tota aquesta aventura es pot relacionar amb l’assignatura del medi natural, en especial, amb el fet de cuidar al nostre “Insecte Pal”. Gràcies a tot aquest procés de cuidar l’insecte pal, a tota aquesta vivència compartida, hem pogut apropar-nos a un entorn molt proper que de vegades no ens adonem ni tan sols que existeix. Hem pogut comprovar tots els canvis que experimenta l’insecte pal, de que s’alimenta, les condiciones idònies que necessita, quin és el seu hàbitat adequat, i molts aspectes més que hem descobert apropant-nos al nostre entorn proper per assegurar la seva supervivència. D’aquesta manera hem pogut adonar-nos que sovint veiem tot el que està fora de nosaltres molt llunyà però que realment es poden establir moltes connexions, semblances i adonar-nos que no som tan diferents uns dels altres, si no que tenim moltes coses en comú.

Per finalitzar comentar que durant la conferència hem pogut relacionar molts aspectes tractats a l’assignatura. Per exemple  fer referència al model  socioconstructivista i descobriment per l’aprenentatge de les ciències, i a la lectura “aprendre ciències, de Neus Sanmartí”, en la que ens parla de la necessitat de partir de situacions de l’entorn per aprendre ciències. Allò que els nens i les nenes aprenen els ha de servir per pensar en relació amb situacions properes, de manera que els possibiliti comprendre el món que els envolta i actuar d’una manera fonamentada, conscient i responsable.

L’aprenentatge científic ens ha de portar inevitablement a plantejar-nos actituds de respecte envers el món que ens envolta. Conèixer és estimar, i per tant, comprendre com funciona el món, és un primer pas per canviar maneres de fer, per sentir-se implicats, per fer coherents les nostres accions amb els nostres coneixements.