Medi Social: L’espai i el temps. [ El temps ]

El temps a l’educació infantil

El temps, com  hem mencionat en la publicació anterior, també és un concepte molt abstracte i per tant difícil de comprendre. No es pot percebre directament, per tant els infants ho aniran assimilant molt lentament perquè realment no entenen perquè passa el temps, i ho aniran acomodant a partir de l’acumulació d’experiències.

Segons l’estudi de Bradley, posa de manifest que l’estudi del temps s’adquireix en el següent ordre de successió:

1.       Primer, els nens/es, van comprenent el temps referit a la seva experiència personal,; per exemple el temps en relació a la seva edat, als anys que té, a la tarda o matí.

2.       Poc a poc van incorporant paraules relatives al temps utilitzades en el calendari i la distribució de la setmana. Va incorporant les setmanes, posteriorment els mesos i desprès els anys, en un ordre gradual.

3.       Per últim assimila el temps relatiu a l’extensió en l’espai i duració, per exemple, un altre dia, quan seran les vacances?, quant queda per arribar a casa?

A partir d’aquestes referències identificarà dies especials, recordarà etapes concretes i podrà interpretar i representar nocions temporals.

La vida i les accions humanes es desenvolupen en el temps, en un temps determinat. Podem diferenciar tres tipus de temps:

·         El temps viscut: És absolutament subjectiu, basat en l’experiència de cadascú i és el que més es treballa en l’aula a educació infantil. És el primer temps que percep el nen/a i que l’ajuda a situar-se. És una temporalitat formada, inicialment, a través de la percepció i la constatació de ritmes interns, externs i des d’una perspectiva egocèntrica. Ex: Si el nen/a s’ho està passant molt bé per a ell passa poc tems, i al contrari se està avorrint el temps és molt lent, cadascú ho viu diferent depèn de si gaudeix o no.

A mesura que es creix s’amplia el descobriment d’aquests ritmes i es converteixen en pautes i normes de la conducta humana. Ex: Celebració d’aniversari

·         El temps social: El podem viure de manera més llarga o curta, però té una durada( 12 mesos, 31 dies, 24hores,..). És un temps complex i abstracte que es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica. És col·lectiu i es comparteix, per exemple el dilluns de 8 del matí a 10 tots els alumnes estem fent dos hores de classe i compartint aquest temps fent la mateixa assignatura.

El defineixen unes determinades categories:

o   El ritme (lentitud/rapidesa, regularitat, conseqüència) qualsevol cosa que passa té unes conseqüències.

o   L’orientació: passat-present-futur

o   Posició: Successió/simultaneïtat, aquest últim és un concepte molt complex pels nens ja que no poden acabar d’entendre que passin diferents coses en un mateix moment

o   Duració: Variabilitat, permanència (continuïtat/ canvi). Hi ha coses que són sempre igual.

·         El temps històric: Es refereix al temps passat, al temps que ja no existeix. És molt complex per als nens ja que no ho han viscut . També el defineixen unes determinades categories:

o   Allunyament ( evocació - empatia)

o   Simultaneïtat

o   Continuïtat i canvi

o   Evolució causal (causa - efecte)

o   Ritmes evolutius i durades

o   Cronologia

Com podem percebre el temps històric?

Com no ho podem veure ens hem de documentat a partir de fonts per poder fer memòria en el passat. S’ha de tenir present que saber la història ens ha d’ajudar i permetre no caure en els errors del passat. Trobem dos tipus de fonts:

o   Les fonts primàries, les agafem d’un temps passat. Són les restes del passat( fonts materials), relats viscuts (fonts orals), documents antics( fonts escrites) i imatges del passat( fonts gràfiques)

o   I les fonts secundàries,  on no utilitzem el que van fer abans sinó les que hem reconstruït ara per explicar el passat. Aquestes poden ser recreacions, contes, dramatitzacions, pel·lícules, jocs, etc

Desprès d’aquesta reflexió crec que és convenient remarcar el gran pes que té la intervenció educativa en la construcció d’aquestes nocions.  Aquestes nocions espaciotemporals depenen fonamentalment de les vivències i de l’aprenentatge específic que ajudarà al nen/a a actuar en el medi amb eficàcia.  Aquest aprenentatge forma part del currículum escolar i es planifica en la intervenció educativa.

Es poden proposar diferents activitats per treballar l’espai i el temps en educació infantil. Per exemple deixar als nens experimentar amb els objectes per ells sols i explorar el medi, jocs de moviments, lògic matemàtics, de construcció,... Que aprenguin les normes de que desprès d’utilitzar un objecte s’ha de tornar al seu lloc, que tinguin clar que les activitats tenen un inici i un final ( duren un temps determinat), etc.

Per finalitzar podem relacionar el temps i l’espai amb l’article “Espai Geogràfic” el qual ens vol transmetre  que l’espai i el temps cadascú els percep d’una manera diferent i pròpia. Són conceptes molt subjectius que es creen a partir de les construccions mentals de cadascú per poder situar-nos i donar sentir i ordre a tot allò que ens envolta.

És important treballar aquests dos conceptes per desenvolupar la capacitat d’abstracció dels infants , l’educació ha de facilitar un aprenentatge significatiu i funcional de manera que les representacions d’aquestes nocions els ajudin a desenvolupar-se en el medi. Podem treballar aquests dos conceptes a partir de les competències del currículum: coneixement e interacció amb el món físic, social i ciutadà, també amb la competència de aprendre a aprendre.

Medi Social: L’espai i el temps. [ L’espai ]

Medi Social: L’espai i el temps

[ L’espai ]           

Per començar donarem la definició d’espai  i temps que apareix al diccionari català:

·         Espai: Nom Masculí. Lloc que ocupa o pot ocupar una persona o una cosa. Ex: Si en una habitació hi ha molt d'espai, hi cap molta gent.

·         Temps: Nom Masculí. El temps és allò que passa mentre duren les coses, mentre els fets es van succeint de manera contínua, els uns rere els altres. El temps es mesura amb fets que passen regularment: cada vegada que la lluna torna a ser plena han passat 28 dies. Els anys, els mesos, els dies o les hores són maneres de mesurar el temps que passa.

L’espai i el temps són uns conceptes molt abstractes, per tant per als nens és molt difícil la seva comprensió  i necessiten molt de temps per poder-los assimilar i acomodar en el seu esquema mental.

 Aquests dos conceptes són els eixos de les activitats quotidianes i de la comprensió de l’entorn. Tenen una estreta vinculació amb l’esquema corporal ja que el propi cos és un punt de referència molt important. Per tant perquè els infants puguin estar ben orientats en el temps i en l’espai han d’estar primer ben orientats amb el seu propi cos.

L’espai i el temps no es poden veure ni palpar físicament per això resulta tan costós que ho puguin comprendre els nens, ja que no és res tangible que es pugui tocar ni veure. L’espai  i el temps es pot percebre de maneres molt diferents en funció de la persona que ho percep, i pot ser molt subjectiu depèn del punt de vista de cadascú.

Ex: Per a un nen la seva habitació comparant-la amb la del seu germà és un espai molt gran, però en canvi per a un altre nen aquella habitació pot ser un espai molt petit ja que té un altre espai més gran com a referència per comparar-ho.

Ex: Quan un nen espera amb molta il·lusió que arribi un dia especial per a ell, la espera se li pot fer molt llarga i creu que queda molt de temps, encara que sigui al dia següent, en canvi una tarda sencera que s’ho està passant molt bé se li passa molt ràpid i pensa que el temps ha sigut molt curt.

L’aprenentatge d’aquests dos conceptes ja s’inicia en educació infantil. L’aprenentatge de l’espai geogràfic comença tan aviat com quan un nen comença a desplaçar-se i obtenir les seves pròpies i particulars visions del món. És important treballar amb els nens des de molt petits els mapes de l’espai mentalment perquè així puguin poc a poc aprendre a tenir una bona orientació i no tenir problemes més endavant.

Un element clau de representació i per aprendre a situar-nos és tenir present el punt de vista de les coses i objectes que trobem a l’espai. Els nens reprodueixen les seves pròpies visions de les coses, poc a poc van creixent i madurant, passen d’un nivell de percepció més egocèntric, d’allò que ells veuen, a un nivell de pensament més abstracte.

Dintre del currículum trobem espais amb activitats d’aprenentatge vinculades al concepte i noció d’espai i temps, ja que aquests són molt importants.

El desenvolupament d’aquestes nocions és un procés lent i complex. Els conceptes no es desenvolupen de cop, sinó que apareixen en un primer moment com a nocions poc clares, que van guanyant claredat, amplitud i profunditat amb la maduració i experiència. Cada nen/a té un ritme propi d’aprenentatge.

L’aprenentatge d’aquestes nocions espacials i temporals es realitzen en contacte amb la realitat. Primer els nens ho aprenen en si mateixos, desprès amb els objectes de referència i per últim en els objectes en relació amb altres objectes.

·         A continuació podem veure diferents àmbits vinculats a l’aprenentatge de l’espai en educació infantil:

L’orientació de l’espai,  trobem diferents categories:

·         Lateralitat:  S’ha de treballar perquè els infants puguin tenir clar el concepte de dreta/esquerra, i aprenguin a situar-se. S’ha de tenir molt en compte el treball amb la lateralitat i tenir present que hi haurà nens dretans i esquerrans.

·         Profunditat:  A dalt/ a baix, sobre/sota, ...

·         Anterioritat: Davant/darrera, dret/revés, abans/desprès, front/darrere

L’objecte en l’espai, trobem diferents categories:

·         Interioritat: Defineix on es troba un objecte en un espai concret. Ex: dintre, a l’interior

·         Exterioritat: Fora de, a fora, a l’exterior

·         Delimitació: Extremitat, final, límit, perímetre , al llarg de,etc

La posició relativa dels objectes a l’espai, trobem diferents categories:

Parlem d’un instant o del punt de vista des de on el mires, és més abstracte i complex.

·         Interioritat: A l’interior, al mig de

·         Exterioritat: Fora de, a fora, a l’exterior,entre

·         Secció (part): Tall, a través de, de part en part

·         Contigüitat: En contacte, contra

Les distàncies, trobem diferents categories:

Es calculen respecte a nosaltres i als objectes. El concepte de llunyania per als nens/es és molt complex perquè no tenen la capacitat de diferenciar-ho, per comparar o fan amb coses del seu abast proper, les coses que són pròximes a ells els hi són més fàcils d’assumir.

·         Proximitat: A prop de , al costat de, més a prop de , aquí, aquesta

·         Allunyament: Lluny de, en un altre lloc, més lluny, allà, aquell

·         Intervals: Apartat un de l’altre, continu, discontinu

Les mesures

Dintre d’aquestes categories trobem els números i les relacions matemàtiques.  Els infants ja poden entendre un inici de relació entre objectes i distàncies, per exemple qui està més a prop, qui més lluny, etc

Podem veure que la noció de l’espai no és simple, sinó que s’elabora i diversifica en el transcurs del desenvolupament del nen/a, acompanyat amb el seu desenvolupament psicomotor i percepció visual.

Piaget, va ser un dels majors estudiosos de l’evolució de l’espai en el nen. Va descobrir els successius estadis de la noció de l’objecte permanent fins a les dificultats de situació i orientació en un espai de tres dimensions. Basat en aquests estudis, Le Boulch, va establir relacions entre els objectes de l’espai i l’orientació del propi cos. Piaget defensà que la construcció de l’espai evoluciona sobre dos plans.

1.      Un pla perceptiu o sensoriomotor, en el que són molt importants les vivències sensorials relacionades amb l’esquema corporal. Ex: Jocs d’entrar i sortir d’un espai

2.      I un altre pla representatiu o intel·lectual, que consisteix en la expressió  o representació d’aquelles experiències a partir de vernalitzacions o grafismes.

Segons Piaget l’evolució de l’espai en el nen/a a educació infantil podria classificar-se dintre d’un espai topològic, en el que predominen les formes, dimensions i la relació propera amb els objectes.

Per finalitzar podem comprovar que l’espai vivencial és molt més fàcil de treballar.

Podem trobar dos tipus de teories al hora de treballar i assolir els conceptes:

·         La teoria concèntrica: Són teories molt tancades, seguides pels pensaments de Piaget. Es pensa que en cada etapa ( edat) s’han de donar uns aprenentatges concrets i no es poden avançar ni alterar l’ordre, cada cosa està establida per ser apressa en un moment concret i prefixat. Aquestes teories no funcionen ja que cada nen/a és un món, i per tant, té un ritme d’aprenentatge, unes capacitats i desenvolupament diferent i personal.

·         La teoria espiral: Aquestes teories defensen que es pot anar treballant diferents paràmetres ja des de ben petits, es pot anar construint coneixement i avançar, retrocedir i millorar, sempre anclant un nou coneixement als coneixements previs de l’alumne. S’ha de tenir present que els infants no són una tabula rassa, no venen buits, sinó que sempre parteixen d’uns coneixements i aprenentatges (zona de desenvolupament proper). Per tant és bàsic la cerca de zones de desenvolupament proper per crear aprenentatges significatius en el nen/a.

Una mirada des de les ciències. Relació entre el FER i el PENSAR

Una mirada des de les ciències. Relació entre el FER i el PENSAR

El món està ple fe fets i fenòmens i és des de l’escola que hem d’intentar apropar als nens a descobrir el món a partir de les ciències. S’ha  de tenir una actitud curiosa, un  saber fer-se preguntes i buscar els recursos necessaris per cercar respostes. Tot és un procés de transformacions a partir de les interpretacions i concepcions dels nens i nenes sobre el món, s’ha de mostrar una actitud de recerca amb l’entorn, i d’aquesta manera fer evolucionar els models espontanis dels infants cap a models cada cop més rics i elaborats.

“La nostra opció és un infant que ja al naixement té tants desigs de sentir-se part del món que fa servir activament una xarxa de capacitat i d'aprenentatge,capaç d'organitzar relacions i mapes d'orientació personal, interpersonal, cognitiva i àdhuc simbòlica.                                                   

 Loris Malaguzzi

“Educar el matís vol dir ajudar a descobrir que la realitat complexa no té anàlisi ni solucions fàcils: el nostre món ja no és en blanc i negre. Només aquell que sàpiga entendre els matisos, que sàpiga veure les relacions, que sàpiga examinar raons i conseqüències, només ell serà una persona educada per a la societat que està naixent.”

                                                                                          Josep Maria Terricabras                                   I a tu, què t’importa ?

Tant en la societat, com en l’escola, vivim immersos en uns valors, dels quals no sempre som conscients però determinen amb claredat les maneres de fer, de ser, de sentir o de saber que valorarem dins l’aula. L’aprenentatge científic també rebrà a l’escola un enfocament o un altre depèn de les diferents mirades que ho vegin i de l’experiència i coneixements previs dels infants ja que dins de l’aula hi ha molta diversitat, moltes perspectives de veure les coses i maneres de veure el món.

El docent ha de fer un paper de guia, transmetre coneixement, però sempre acompanyat de preguntes i connexions amb les respostes dels nens/es perquè puguin arribar ells sols al coneixement. S’han de promoure idees i anar construint coneixement de manera cooperativa, per tant és important que el PENSAR( fonaments teòrics) sempre estigui acompanyat del FER(experiència) i que es complementin.

Per tant hem de tenir present a l’aula que si l’objectiu de la ciència és la comprensió de la realitat, no es pot afrontar l’aprenentatge científic fora del contacte directe amb el món que ens envolta, és important que apropem als infants al seu entorn i els deixem experimentar i descobrir per ells sols, no només bombardejar-los amb informació i conceptes sinó que puguin comprendre aquests conceptes en contacte amb la realitat, posats en pràctica.

Per exemple en el nostre cas hem pogut relacionar  els conceptes apresos a classe amb les nostres pròpies experiències i vivències al cuidar l’insecte pal. És molt més enriquidor anar descobrint, per exemple, dia a dia tots els canvis que produeix aquest insecte, com evoluciona, les seves característiques, el seu hàbitat,… en primera persona i en contacte amb ell que a partir de la teoria.  A més a més ens sorgeixen dubtes i noves preguntes que ens obliguem a descobrir per poder obtenir una resposta i d’aquesta manera establim noves connexions.

L’aula és un espai de recerca

Per finalitzar remarcar que Pensar, Fer, Parlar, Repensar, Refer, és un procés propi de l’individu i del grup,  que creix en espiral a partir d’una primera situació generadora (una curiositat, una pregunta, un qüestionament...), i  comporta  que sorgeixin  idees i accions que es van entrellaçant i establint  entre elles noves connexions. És important que els infants tinguin curiositat, es plantegin preguntes i tinguin iniciativa per buscar respostes.

Cançó "Moving" i gimcana

No et quedis quiet, mou-te i actua!

                              Moving-Macaco

Moving, all the people moving, one move for just one dream.
We see moving, all the people moving, one move for just one dream.

Tiempos de pequeños movimientos...movimientos en reacción.
Una gota junto a otra hace oleajes, luago mares...océanos.
Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión.
Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución.

Moving, all the people moving, one move for just one dream.
We see moving, all the people moving, one move for just one dream.

Escucha la llamada de "Mama Tierra", cuna de la creación.
Su palabra es nuestra palabra, su "quejío" nuestra voz.
Si en lo pequeño está la fuerza, si hacia lo simple anda la destreza.
Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber.

Moving, all the people moving, one move for just one dream.
We see moving, all the people moving, one move for just one dream...

La classe d’avui, de coneixement del medi natural, ha començat amb la reproducció de la cançó: “Moving”.  Ja des d’un principi ens ha creat curiositat i sorpresa al entrar a classe i veure la reproducció d’aquesta cançó. A mi personalment m’ha animat de bon matí, m’agrada molt, i m’han entrat més ganes de fer coses i de començar la gimcana programada per aquest dia. Suposo que a cadascú aquesta cançó li haurà provocat uns sentiment i sencancions diferents, però l’ambient en general de classe s’ha vist més animat i la gent més activa, amb ganes de començar.

Si ens endinsem una mica en la lletra de la cançó i parem més atenció ens adonem que no sonava una cançó qualsevol amb ritme, sinó que la lletra d’aquesta cançó ja ens transmetia molts pensaments e idees per poder relacionar amb la ciència.

Per començar el títol : “Moving”, ja ens convida a moure’ns, i és el que tocava fer aquell dia en la gimcana, moure’ns, saltar, arrossegar-nos pel terra, investigar, relacionar conceptes, experimentar i descobrir, tot relacionat amb el nostre entorn i medi. En un dia vam descobrir moltes més coses del nostre entorn proper a la UAB que en els dos anys que portem de carrera, molts cops les coses del nostre voltant passen desapercebudes i ni tan sols parem atenció al món tan meravellós que pot haver al nostre costat.

Aquell dia ens vam sentir molt a prop del medi natural i a partir de diferents proves vam descobrir diferents éssers vius que vivien allà, la diferent perspectiva que podien tenir sobre el temps i l’espai, els cicles de les plantes, aspectes més desagradables com el munt de brutícia que aboquem sense adonar-nos que estem destruint el nostre medi natural i el hàbitat de molts ésser vius. És important treballar i donar-li importància a l’àrea de descoberta de l’entorn durant l’etapa infantil perquè es puguin anar conscienciant des de petits, descobrir tot el que pot aportar-los el seu entorn proper i construir aprenentatges significatius a partir de la seva pròpia experiència i vivències. Per tant l’idea d’aquesta gimcana també era conscienciar-nos de que la natura ens pot oferir grans recursos però que sempre hem de ser prudents i saber escollir el camí adequat ja que podem fer moltes coses perquè millori però també moltes accions destructores que poden fer malbé tot el nostre medi natural.

Desprès de reflexionar una mica sobre la gimcana i el nostre entorn vull fer esment de nou a la cançó del principi i poder relacionar la seva lletra amb al ciència.

“Moviendo, toda la gente se está moviendo, un sólo movimiento para sólo un sueño
Decimos moviendo, toda la gente se está moviendo, un movimiento para sólo un sueño
Tiempos de pequeños movimientos, movimientos en reacción
Una gota junto a otra hace oleajes, luego mares, océanos...”

En aquesta primera estrofa podem veure que ens vol fer arribar l’idea de que hem d’actuar tothom de forma conjunta i unida per aconseguir grans canvis, per aconseguir allò que desitgem. No és una única persona la que provoca un canvi sinó amb la suma de les petites actuacions de tothom, per tant hem d’actuar de forma conjunta per aconseguir canviar aquells aspectes amb els que no estem d’acord i aconseguir tot el que ens proposem.

“Si en lo pequeño está la fuerza, si hacia lo simple anda la destreza.
Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber.”

Per finalitzar en aquesta estrofa penso que repeteix el fet de que s’ha de lluitar de forma conjunta i conscienciar a tots els ciutadans per actuar d’una manera o altre i millorar el nostre voltant, sense perdre temps mirant com tot canvia i pensant que no podem fer res. La segona frase d’aquesta estrofa m’ha cridat de nou l’atenció, ja que en altres situacions que havia escoltat la cançó sempre l’havia relacionat amb fets d’aquell moment. Per tant, ara, penso que té molta relació amb l’assignatura.

La ciència tal com hem estudiat no són teories fixes e inamovibles sinó que va evolucionant i una mateixa teoria pot millorar i enriquir-se amb nous coneixements i idees amb el pas del temps. Per tant  tornar als orígens o situar-nos de nou en el mateix punt de partida no vol dir retrocedir sinó millorar i no intentar cometre els mateixos errors del passat. Tal com ens explica en la lectura “Aprendre ciències, de Neus Sanmartí”,  una teoria és sempre provisional, i normalment una de nova inclou molts aspectes de les anteriors, a les quals succeeix, millorats.