Medi Social: L’espai i el temps. [ L’espai ]

Medi Social: L’espai i el temps

[ L’espai ]           

Per començar donarem la definició d’espai  i temps que apareix al diccionari català:

·         Espai: Nom Masculí. Lloc que ocupa o pot ocupar una persona o una cosa. Ex: Si en una habitació hi ha molt d'espai, hi cap molta gent.

·         Temps: Nom Masculí. El temps és allò que passa mentre duren les coses, mentre els fets es van succeint de manera contínua, els uns rere els altres. El temps es mesura amb fets que passen regularment: cada vegada que la lluna torna a ser plena han passat 28 dies. Els anys, els mesos, els dies o les hores són maneres de mesurar el temps que passa.

L’espai i el temps són uns conceptes molt abstractes, per tant per als nens és molt difícil la seva comprensió  i necessiten molt de temps per poder-los assimilar i acomodar en el seu esquema mental.

 Aquests dos conceptes són els eixos de les activitats quotidianes i de la comprensió de l’entorn. Tenen una estreta vinculació amb l’esquema corporal ja que el propi cos és un punt de referència molt important. Per tant perquè els infants puguin estar ben orientats en el temps i en l’espai han d’estar primer ben orientats amb el seu propi cos.

L’espai i el temps no es poden veure ni palpar físicament per això resulta tan costós que ho puguin comprendre els nens, ja que no és res tangible que es pugui tocar ni veure. L’espai  i el temps es pot percebre de maneres molt diferents en funció de la persona que ho percep, i pot ser molt subjectiu depèn del punt de vista de cadascú.

Ex: Per a un nen la seva habitació comparant-la amb la del seu germà és un espai molt gran, però en canvi per a un altre nen aquella habitació pot ser un espai molt petit ja que té un altre espai més gran com a referència per comparar-ho.

Ex: Quan un nen espera amb molta il·lusió que arribi un dia especial per a ell, la espera se li pot fer molt llarga i creu que queda molt de temps, encara que sigui al dia següent, en canvi una tarda sencera que s’ho està passant molt bé se li passa molt ràpid i pensa que el temps ha sigut molt curt.

L’aprenentatge d’aquests dos conceptes ja s’inicia en educació infantil. L’aprenentatge de l’espai geogràfic comença tan aviat com quan un nen comença a desplaçar-se i obtenir les seves pròpies i particulars visions del món. És important treballar amb els nens des de molt petits els mapes de l’espai mentalment perquè així puguin poc a poc aprendre a tenir una bona orientació i no tenir problemes més endavant.

Un element clau de representació i per aprendre a situar-nos és tenir present el punt de vista de les coses i objectes que trobem a l’espai. Els nens reprodueixen les seves pròpies visions de les coses, poc a poc van creixent i madurant, passen d’un nivell de percepció més egocèntric, d’allò que ells veuen, a un nivell de pensament més abstracte.

Dintre del currículum trobem espais amb activitats d’aprenentatge vinculades al concepte i noció d’espai i temps, ja que aquests són molt importants.

El desenvolupament d’aquestes nocions és un procés lent i complex. Els conceptes no es desenvolupen de cop, sinó que apareixen en un primer moment com a nocions poc clares, que van guanyant claredat, amplitud i profunditat amb la maduració i experiència. Cada nen/a té un ritme propi d’aprenentatge.

L’aprenentatge d’aquestes nocions espacials i temporals es realitzen en contacte amb la realitat. Primer els nens ho aprenen en si mateixos, desprès amb els objectes de referència i per últim en els objectes en relació amb altres objectes.

·         A continuació podem veure diferents àmbits vinculats a l’aprenentatge de l’espai en educació infantil:

L’orientació de l’espai,  trobem diferents categories:

·         Lateralitat:  S’ha de treballar perquè els infants puguin tenir clar el concepte de dreta/esquerra, i aprenguin a situar-se. S’ha de tenir molt en compte el treball amb la lateralitat i tenir present que hi haurà nens dretans i esquerrans.

·         Profunditat:  A dalt/ a baix, sobre/sota, ...

·         Anterioritat: Davant/darrera, dret/revés, abans/desprès, front/darrere

L’objecte en l’espai, trobem diferents categories:

·         Interioritat: Defineix on es troba un objecte en un espai concret. Ex: dintre, a l’interior

·         Exterioritat: Fora de, a fora, a l’exterior

·         Delimitació: Extremitat, final, límit, perímetre , al llarg de,etc

La posició relativa dels objectes a l’espai, trobem diferents categories:

Parlem d’un instant o del punt de vista des de on el mires, és més abstracte i complex.

·         Interioritat: A l’interior, al mig de

·         Exterioritat: Fora de, a fora, a l’exterior,entre

·         Secció (part): Tall, a través de, de part en part

·         Contigüitat: En contacte, contra

Les distàncies, trobem diferents categories:

Es calculen respecte a nosaltres i als objectes. El concepte de llunyania per als nens/es és molt complex perquè no tenen la capacitat de diferenciar-ho, per comparar o fan amb coses del seu abast proper, les coses que són pròximes a ells els hi són més fàcils d’assumir.

·         Proximitat: A prop de , al costat de, més a prop de , aquí, aquesta

·         Allunyament: Lluny de, en un altre lloc, més lluny, allà, aquell

·         Intervals: Apartat un de l’altre, continu, discontinu

Les mesures

Dintre d’aquestes categories trobem els números i les relacions matemàtiques.  Els infants ja poden entendre un inici de relació entre objectes i distàncies, per exemple qui està més a prop, qui més lluny, etc

Podem veure que la noció de l’espai no és simple, sinó que s’elabora i diversifica en el transcurs del desenvolupament del nen/a, acompanyat amb el seu desenvolupament psicomotor i percepció visual.

Piaget, va ser un dels majors estudiosos de l’evolució de l’espai en el nen. Va descobrir els successius estadis de la noció de l’objecte permanent fins a les dificultats de situació i orientació en un espai de tres dimensions. Basat en aquests estudis, Le Boulch, va establir relacions entre els objectes de l’espai i l’orientació del propi cos. Piaget defensà que la construcció de l’espai evoluciona sobre dos plans.

1.      Un pla perceptiu o sensoriomotor, en el que són molt importants les vivències sensorials relacionades amb l’esquema corporal. Ex: Jocs d’entrar i sortir d’un espai

2.      I un altre pla representatiu o intel·lectual, que consisteix en la expressió  o representació d’aquelles experiències a partir de vernalitzacions o grafismes.

Segons Piaget l’evolució de l’espai en el nen/a a educació infantil podria classificar-se dintre d’un espai topològic, en el que predominen les formes, dimensions i la relació propera amb els objectes.

Per finalitzar podem comprovar que l’espai vivencial és molt més fàcil de treballar.

Podem trobar dos tipus de teories al hora de treballar i assolir els conceptes:

·         La teoria concèntrica: Són teories molt tancades, seguides pels pensaments de Piaget. Es pensa que en cada etapa ( edat) s’han de donar uns aprenentatges concrets i no es poden avançar ni alterar l’ordre, cada cosa està establida per ser apressa en un moment concret i prefixat. Aquestes teories no funcionen ja que cada nen/a és un món, i per tant, té un ritme d’aprenentatge, unes capacitats i desenvolupament diferent i personal.

·         La teoria espiral: Aquestes teories defensen que es pot anar treballant diferents paràmetres ja des de ben petits, es pot anar construint coneixement i avançar, retrocedir i millorar, sempre anclant un nou coneixement als coneixements previs de l’alumne. S’ha de tenir present que els infants no són una tabula rassa, no venen buits, sinó que sempre parteixen d’uns coneixements i aprenentatges (zona de desenvolupament proper). Per tant és bàsic la cerca de zones de desenvolupament proper per crear aprenentatges significatius en el nen/a.